Protocols

Els plans de numeració dels territoris de parla catalana

organya

Desde ben petits, a classe de català sempre se'ns ha dit que el català era una llengua que es parlava principalment a 4 territoris: el territori espanyol, el territori andorrà, el territori francès i el territori italià. Cadascun d'aquests territoris es regeixen per normatives pròpies que depenen de les característiques i necessitats de cada regió. Entre aquestes normatives es troba el pla de numeració nacional de cada país, que s'encarrega d'establir les possibles numeracions telefòniques existents a la regió, així com descriure els seus usos i limitacions.

Conèixer aquesta informació és vital per tal de poder desplegar un bon dialplan per la nostra centraleta software preferida, en el nostre cas, asterisk o freeswitch. Un bon dialplan ens permetrà poder definir restriccionsen l'ús de la telefonia, segons el servei o destinació associats i així aconseguir un major control dels costos i, sobretot, més seguretat.

En els propers articles farem un repàs als principals plans de numeració dels territoris de parla catalana:

  1. Pla de numeració d'Andorra: Per la seva senzillesa començarem pel pla de numeració d'Andorra. Aquest estudi ens permetrà desplegar un dialpan per asterisk complet, molt senzill i entenedor. També ensservirà per aprendre a llegir els plans de numeració i a saber interpretar el que ens diuen.
  2. Pla de numeració d'Espanya: Encara que és molt extens i una mica complicat, aquest pla està molt ben documentat, de manera que ens permetrà entendre les complexitats d'un pla de numeració d'un gran territori i les possibilitats d'implementació i personalització que tenim.
  3. Pla de numeració de França: L'estudi del pla de numeració deltercer territori en parla catalana serà la culminació de tot allò que hem aprés amb els plans anteriors.
  4. Pla de numeració d'Italia: Si hem fet Fança... doncs arribem fins el final. Completem el cercle amb l'últim territori de parla catalana.

Tots aquests articles i els seus corresponents dialplans per asterisk, properament a http://www.veu-ip.cat

Microsoft podria afegir mecanismes d'eavesdropping a Skype

escoltes

Diverses pàgines de noticies es fan ressò de que la oficina de patents d'Estats Units ha publicat una patent de Microsoft que descriu el disseny de "agents enregistradors" que permetrien interceptar trucades sobre veu-ip. La patent, anomenada "Legal Intercept" es va presentar al Desembre de 2009.

La patent descriu com els "agents enregistradors" son capaços d'interceptar els paquets per modificar-los i emmagatzemar-los per posterior anàlisi de manera silenciosa, i fa clara referència a les forces de la llei. Tal com descriu el document, l'artefacte podria configurar-se especificant esdeveniments que desencadenarien en l'enregistrament de la conversa. Els agents podrien ubicar-se a diferents punts de la xarxa i tindrien accés a totes les dades de la conversa enregistrada i, tot i que la patent no esmenta la implementació dels mecanismes en dispositius finals, sí especifica que l'invent és independent del dispositiu final utilitzat.

El text justifica la necessitat de mecanismes similars als ja existents per les xarxes de telefonia clàssiques, no obstant, la comunitat es fa ressò de les capacitats que podrien tenir els dispositius descrits, molt superiors a les que ofereixen els mecanismes d'enregistrament clàssics. Un exemple es la capacitat d'enregistrament automàtic, mentre que en el cas de la telefonia tradicional l'escolta és dirigida.

Altres fonts de la noticia:
http://www.conceivablytech.com/8108/products/microsoft-may-add-eavesdropping-to-skype
http://www.networkworld.com/community/blog/microsoft-patent-may-ruin-skype-may-make-voip
http://yro.slashdot.org/story/11/06/27/1553216/Microsoft-May-Add-Eavesdropping-To-Skype

Seguretat en la veuip

diners-logoLa VeuIp està cada vegada més de moda. Hi ha més servidors, més usuaris, més centraletes i, evidentment, més gent que intenta aprofitar-se d'algún servidor mal configurat per intentar fer diners.
Hi ha serveis en el que algú pot fer alguns diners però que a nosaltres no ens en fa perdre. Per exemple si algú que envia spam ens troba un servidor de correu obert. L'spamer pot fer servir el nostre servidor per enviar mails a tothom però nosaltre no perdrem diners (o no molts). El que ens pot passar son "inconvenients" (que depen de l'empresa són més greus o menys) com que ens posin a una blacklist de correu.

Registrat!