Desde ben petits, a classe de català sempre se'ns ha dit que el català era una llengua que es parlava principalment a 4 territoris: el territori espanyol, el territori andorrà, el territori francès i el territori italià. Cadascun d'aquests territoris es regeixen per normatives pròpies que depenen de les característiques i necessitats de cada regió. Entre aquestes normatives es troba el pla de numeració nacional de cada país, que s'encarrega d'establir les possibles numeracions telefòniques existents a la regió, així com descriure els seus usos i limitacions.

Conèixer aquesta informació és vital per tal de poder desplegar un bon dialplan per la nostra centraleta software preferida, en el nostre cas, asterisk o freeswitch. Un bon dialplan ens permetrà poder definir restriccionsen l'ús de la telefonia, segons el servei o destinació associats i així aconseguir un major control dels costos i, sobretot, més seguretat.

En els propers articles farem un repàs als principals plans de numeració dels territoris de parla catalana:

1. Pla de numeració d'Andorra: Per la seva senzillesa començarem pel pla de numeració d'Andorra. Aquest estudi ens permetrà desplegar un dialpan per asterisk complet, molt senzill i entenedor. També ensservirà per aprendre a llegir els plans de numeració i a saber interpretar el que ens diuen.
2. Pla de numeració d'Espanya: Encara que és molt extens i una mica complicat, aquest pla està molt ben documentat, de manera que ens permetrà entendre les complexitats d'un pla de numeració d'un gran territori i les possibilitats d'implementació i personalització que tenim.
3. Pla de numeració de França: L'estudi del pla de numeració deltercer territori en parla catalana serà la culminació de tot allò que hem aprés amb els plans anteriors.
4. Pla de numeració d'Italia: Si hem fet Fança... doncs arribem fins el final. Completem el cercle amb l'últim territori de parla catalana.

Tots aquests articles i els seus corresponents dialplans per asterisk, properament a http://www.veu-ip.cat