Quan els estàndards de SIP (Session Initiation Protocol) es van desenvolupar, van partir d'unes bases massa idealitzades de com funciona Internet, i van deixar de banda una pràctica habitual que tothom feia servir, el que es coneix com a NAT (Network Address Translation). El resultat directe és que no es podien aplicar els estàndards a la pràctica ja que quan un usuari o empresa intentava mantenir una comunicació, l'ús d'adreces privades impedia establir el canal de comunicació.

Els fabricants de routers es van veure en la obligació d'implementar solucions a aquest problema i van començar a desenvolupar el que es coneix com a SIP ALG (Application Layer Gateway), que ve a ser una pasarel·la a nivell d'aplicació (nivell 7 de la pila OSI) pel protocol SIP. El que havia de ser una solució, per desgràcia, es va convertir en un problema. La implementació del SIP ALG per part dels diferents fabricants és, en general, limitada, simple, i que, en la majoria de casos, només contempla escenaris molt simples.