
Desde ben petits, a classe de català sempre se'ns ha dit que el català era una llengua que es parlava principalment a 4 territoris: el territori espanyol, el territori andorrà, el territori francès i el territori italià. Cadascun d'aquests territoris es regeixen per normatives pròpies que depenen de les característiques i necessitats de cada regió. Entre aquestes normatives es troba el pla de numeració nacional de cada país, que s'encarrega d'establir les possibles numeracions telefòniques existents a la regió, així com descriure els seus usos i limitacions.
Conèixer aquesta informació és vital per tal de poder desplegar un bon dialplan per la nostra centraleta software preferida, en el nostre cas, asterisk o freeswitch. Un bon dialplan ens permetrà poder definir restriccionsen l'ús de la telefonia, segons el servei o destinació associats i així aconseguir un major control dels costos i, sobretot, més seguretat.
En els propers articles farem un repàs als principals plans de numeració dels territoris de parla catalana:
Tots aquests articles i els seus corresponents dialplans per asterisk, properament a http://www.veu-ip.cat

www.veu-ip.cat de http://www.veu-ip.cat està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons